Quan amb una mirada, amb mig segon, n’hi ha prou per desmuntar els murs que el temps ha anat construint. Puc sentir com tornen des del silenci tots aquells somnis que em van quedar per regalar-te, tot allò que no vaig donar-te, tot el que volia ser per tu. I em sento amb prou força per continuar somiant, almenys una estona més. Perquè per un moment sé que ets tu, i que sempre seràs tu.
Quan per una mirada donaria el món que seria incapaç de donar per res més.
Noemí CG (gener 2009)