Tornar

Les llums de Nadal. Els mercats. L’olor a pluja. Dormir sempre una mica més. El cafè amb llet dels matins. I el dels migdies. Que no hi hagi res per esmorzar. Les passejades nocturnes. Parelles. Els meus pares. Families grans. I families molt grans. La guerra de neules. El teatre. O el cinema. I ballar. Ballar molt. Ballar els quatre pujats al sofà cançons de fa 10 anys. El sol d’hivern. Fer veure que estudiem. La biblioteca. El jersei que abriga. La manta. El tennis. I la gent del tennis. Campionats. Esquiar. La neu. Intents de ninots de neu. Pujar a la muntanya. Sopars de sis. Els riures a taula i les sobretaules. Sobretot les sobretaules. El soroll de casa. Els tres regals més grans que m’han fet i em podran fer mai. Les bromes que m’han d’explicar sempre dos cops. Tardes i nits estirats al sofà. La iaia. I la seva incondicionalitat. L’avi. I els seus invents. Primaveres. Barcelona. I els seus mil estils. El blau del cel. Fotografiar. Inventar colors i posar-hi llum, sempre posar-hi llum. I també escriure. De tant en tant. Calçots. Pujar amb bicicleta al Montseny. Anar amb moto pels carrers de la ciutat. Avinguda diagonal. Trobar un lloc alçat. Descobrir les vistes. Croissant de xocolata. Roses vermelles. Sant Jordi a les rambles. I les hores al tren. Sentar-se sempre al cantó del sol. Música. Intentar tocar la guitarra. O el piano. Dibuixar i pintar. Blanc i negre. Colors. L’olor a nit d’estiu. Els nens. I ensenyar-los. I educar-los. I cuidar-los. La platja. La platja d’Empúries. Jugar a cartes. La butifarra. Llegir. I no poder parar. El verd dels pins. El blanc del sofà de la terrassa. Nedar. I el mar. Descansar. I dormir molt. El vestit vermell amb estampat de flors. Piscina. Esperar-te. I veure’t marxar. Festes majors. Concerts. Senys i negres. Tornar a començar. Els colors de tardor. Roba nova. Castanyes. Santa Fe. El mapa del món penjat a l’habitació. Tots els llocs on vull anar. Tots els llocs on potser no arribaré. Les postals de tots els meus amics. Aquella foto amb l’altra àvia. Que sempre hi serà. Enamorar-se. I acabar plorant.

Llegir «Barcelona» mentre l’avió aterra. Aguantar-se les llàgrimes. Fa massa que no sé res de tu.

Avui ho veig tot tan igual, i ho sento tan extrany…

Noemí CG (desembre 2013)